La Tradicio De Tots Sants
1- Tots Sants
Tots Sants, el primer dia de novembre, és una festa dedicada al record dels avantpassats. S’escau en un temps de transició. Els hàbits de les persones canvien i es preparen per als mesos de fred i fosca creixent. La natura, després de l’esclat de l’estiu, entra en un temps de mort aparent: les fulles dels arbres cauen, no hi ha flors i les plantes semblen adormides. No és estrany que des de l’antigor moltes cultures haguessin instituït en aquest moment una festa en record dels difunts.
Al començament, el cristianisme va traslladar la festa dels difunts a la primavera, ja que es vinculava a la creença en la resurrecció, i celebrava la festa dels Màrtirs poc després de la Pasqua. Però la forta tradició anterior, bàsicament en els països de cultura celta, va retornar la festa cap a la tardor, en forma de doble diada. D’una banda, des del principi del segle IX se celebra la festa de Tots els Sants, dedicada a tots aquells que pel comportament en vida s’han guanyat un lloc al paradís, l’1 de novembre. Al segle XI, l’orde monàstic de Cluny va crear el dia de Commemoració dels Fidels Difunts per pregar per tots els morts. Popularment, el conjunt d’ambdues festes va prendre la denominació genèrica de Tots Sants. La simplificació del calendari festiu produïda per la industrialització va fer suprimir la festa laboral del 2 de novembre.
Un costum bàsic de la festa ha estat la visita als cementiris. S’hi va a arranjar i guarnir les tombes dels familiars i d’altres persones conegudes o simplement a passejar i observar les tombes, tan diverses en la forma. Sovint reflecteixen l’ordre social existent.
La celebració tenia, però, un clar sentit domèstic: la família es reunia i recordava els difunts menjant castanyes, resant el rosari o amb petits gestos com deixar un plat buit a taula. També s’encenien candeles o llums davant les fotografies de familiars desapareguts. Es tractava, doncs, d’una celebració íntima i familiar, tot i la dosi de temor que inevitablement provoca la incertesa del món sobrenatural. Aquesta tradició pretenia perllongar al més enllà l’acolliment de la família dels seus membres i demanar l’emparança dels avantpassats, percebuts com a protectors de la llar i el llinatge.
2- Halloween
Halloween també conegut com les bruixes, o nit de difunt, nit és una celebració d'origen celta que se celebra internacionalment en la nit del 31 d'octubre, principalment en anglosaxona com Canadà, Estats Units, Irlanda o el Regne Unit països, i, en menor mesura, a Argentina, Xile, Colòmbia, Mèxic, Perú o la totalitat de l'Amèrica LlatinaI gran part d'Espanya. Les seves arrels estan vinculades a la commemoració celta del Samhain i la festivitat cristiana del dia de tots sants, celebrat pels catòlics el 1 de novembre. És principalment una celebració secular, encara que alguns consideren que té un fons religió. Els immigrants irlandesos transmet les versions de la tradició de Nord-Amèrica durant el gran fam irlandesa. Tot i ser de països anglosaxons purament, a Austràlia i Nova Zelanda, no tan observa com en altres països.El dia és sovint associada amb els colors taronja, negre i porpra i està fortament associada amb símbols com la jack-o'-lantern. Les activitats típiques de Halloween són el famós truc o tracte i la festa de les disfresses, fogueres, visitar cases embruixada, bromes, la lectura històries de por i horror pel·lícules per ser vistos.
Mes informacio
2.1-DOS PARCS DE ATRACCIONS
- Warner Bross: Desde 25,90€ y 2º día consecutivo gratis
. Mes informació.
3- COM HEU CELEBRA LA MEUA FAMÍLIA.
La meua familia un día antes de Tots Sants va al cementeri i fica flors als familiars. El dia de tots Sant nem a fer la visita al cementeri i després nem a dinar a casa la uela.
En el meu poble la nit de hallowen van tots els xiquets disfrasats per les cases demanat caramels diguent truco o trato, i per la nit per als mes majors (la joventut) els festers del poble organitzen una discomobil en el poble en el centre dels vells en que tens que nar disfressat.
.jpg)
.jpg)
